Sous-série 10.001.01.01.04.01. - 10.001.01.01.04.01. Crides i retroclames

Aquesta sèrie es conserva des de 1321 a 1754, tot i que presenta poques continuïtats. Són registres que prenen diferents formes al llarg del temps, ja que els seus formats van variant, però tenen en comú que responen a una mateixa necessitat: el coneixement d'aquelles disposicions que el poble ha de complir. La cúria registrava les diferents crides realitzades, indicant en certs moments el moment en què van ser pregonades. En els primers temps acostuma a ser habitual l'ús del llatí en anunciar la data i lloc en què es pregona, mentre que la crida registrada és en català, ja que havia de ser compresa per la gent. La crida no era la llei, era només la seva comunicació. El dret establia que les crides duraven mentre l'oficial que les promulgava ocupava el càrrec; una vegada substituït deixaven de tenir efecte i havien de ser publicades de nou. Per altra banda, fem esment també que era un dret reconegut a les universitats com a "jus statuendi o dret de promulgar ordinacions permanents sobre assumptes de llur competència, i, de fet, el jus edicendi, o facultat de publicar crides per a executar-les i, en general, donar a conèixer i posar en pràctica qualsevol mesura que hom hagués acordat" (FERRO, 1987, 167). Retroclama és el nom formal que apareix en diferents volums, tot considerant-lo com un sinònim de crida.