Área de identidad
Código de referencia
Título
Fecha(s)
- 1182-1960 (Creación)
Nivel de descripción
Fondo
Volumen y soporte
22 unitats documentals ; paper; lligalls
Área de contexto
Nombre del productor
Historia biográfica
La comunitat de beneficiats de la Pietat està vinculada a l'església homònima. L'edificació barroca actual al XVII substituí el conjunt format per l'església romànica de Sant Sadurní i la capella que s'hi havia afegit el segle XV dedicada a la Pietat, en la qual s'hi hauria establert ja -segons el Dr. Junyent- una nombrosa comunitat de preveres.
El 1613, a causa d'un enfrontament amb el capítol la Comunitat de Beneficiats, Preveres i Conductius de la seu de Vic -el Capbreu-, va sol×licitar al Consell de la ciutat que se li concedís la administració de l'església de la Pietat per a poder-hi esmerçar i fundar molts dels aniversaris i altres pies institucions, cosa que el Consell els concedeix, així com la llicència per a fer-hi qualsevols obres, reservant-se l'administració que fins aleshores hi havia exercit. És a partir d'aquest moment que la comunitat de la Pietat adquireix una estructura ben fixada, en part heretada del Capbreu, i tindrà una gran puixança, incrementant ràpidament la seva importància i patrimoni i la seva activitat tant litúrgica com econòmica-financera.
La comunitat de la Pietat quedarà sensiblement afectada per les desamortitzacions tot i salvar alguns patrimonis, i junt amb la devaluació de les rendes i els canvis organitzatius eclesiàstics arran del concordat del 1851 determinarà la seva decadència. Cap a finals del XIX els beneficiats de la Pietat seran traslladats a la catedral on absorbeixen el que quedava del Capbreu i constitueixen el que s'anomenen beneficiats de l'Antic Personal.
Historia archivística
Els fons de les comunitats de beneficiats de Vic, formats pel del Capbreu de Vic i pel de la Comunitat de Beneficiats de la Pietat, s'acabaren barrejant parcialment quan les dues comunitats acabaren refonent-se. El 1988, al cap d'uns quants anys d'haver ingressat a l'Arxiu Episcopal de Vic, foren objecte d'una primera classificació i ordenació dels fons, separant la documentació procedent de cada una de les comunitats encara que és possible que per la similitut dels fons alguna unitat quedés mal ubicada. L'automatització ha consistit en la homogeneïtzació i informatització del catàleg de 1988, revisant alguns aspectes, i és per això que hi manquen alguns elements recollits en general en els altres fons
Origen del ingreso o transferencia
En traslladar-se a la Catedral, els beneficiats de la Pietat van ocupar la sala de damunt de la sagristia dels canonges, que era de fet la sala on hi havia l'Arxiu del Capbreu, i en aportar-s'hi la part activa dels seus fons aquests van quedar parcialment barrejats amb els del Capbreu. La part de l'arxiu que no era útil per al funcionament de la comunitat de beneficiats va qeudar virtualment oblidada a l'església de la Pietat. Del fons que va quedar a la Pietat, una petita part es va concentrar ja durant la Guerra Civil (1936-1939) a l'edifici de la Catedral de Vic, però la major part del fons va romandre a l'església de la Pietat fins que entorn del 1970 va ser redescobert en un armari de la sagristia de la Pietat. Amb acord de l'aleshores rector de la Pietat, el Dr. Junyent va incorporar el fons a les sales del sobreclaustre.
Área de contenido y estructura
Alcance y contenido
Valorización, destrucción y programación
Fons propi
Acumulaciones
fons tancat
Sistema de arreglo
Área de condiciones de acceso y uso
Condiciones de acceso
Consultable
Condiciones
Reproduïble
Idioma del material
- latín
- catalán
- español
Escritura del material
Notas sobre las lenguas y escrituras
Características físicas y requisitos técnicos
manuscrit;
Instrumentos de descripción
índex de l'Arxiu de la Pietat de Vic (inèdit, elaborat el 1988 per RGM)
Área de materiales relacionados
Existencia y localización de originales
Existencia y localización de copias
Unidades de descripción relacionadas
Nota de publicación
Ginebra i Molins, Rafel; Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons; Lligall, 16 (2000), p. 11-84.