Área de identidad
Código de referencia
Título
Fecha(s)
- 1314-1833 (Creación)
Nivel de descripción
Subfondo
Volumen y soporte
53 UD ; paper; lligalls i volums; foli i quart; Hi ha documents en altres formats
Área de contexto
Nombre del productor
Historia biográfica
L'actual església de Santa Maria de Manresa, dita popularment la seu de Manresa, es va començar a contruir el 1328 sota la direcció de Berenguer de Montagut; el 1371 ja hi havia culte, i fou acabada substancialment el 1486. La primitiva església de Santa Maria de Manresa va ser restaurada vers el 880 i consagrada entre el 937 i el 945. Al servei d'aquesta església primitiva hi va haver una important comunitat canonical regida segons la regla aquisgranesa, que va patir les ràtzies sarraïnes entre el 998 i el 1003. Al voltant del 1020 el bisbe Oliba va reconstruir l'església i va reorganitzar la canònica. El 1098 el bisbe Berenguer Sunifred de Lluçà la va convertir en canònica augustiniana i la va encomanar a Bernat, prior de l'Estany, perquè la reformés. La canònica era regida per un abat, titulat més tard prepòsit o paborde, i tenia 12 canonges i dos capellans domers. Formaven part de la dotació canonical set esglésies veïnes (Santa Maria de Juncadella, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Sadurní de Salelles, Sant Salvador de Vallformosa, Santa Susanna, Sant Iscle de Bages i Santa Maria de Viladordis). Entre 1397 i 1433 va acollir una part de la comunitat de l'Estany, però no es va aconseguir la fusió per l'oposició del bisbe de Vic i dels canonges manresans. El 1592 la canònica es va convertir en col·legiata secular, que va ser suprimida pel concordat del 1851. El 1884 el papa Lleó XIII va restablir la Col·legiata a Manresa
Historia archivística
La documentació va ser custodiada pels organismes que la generaven fins que va passar a mans del canonge Joan Soldevila i, un cop trapassat, als seus hereus de confiança. El concordat de 1851 havia extingit la Col·legiata de Manresa i per extensió els seus organismes, per això el bisbe de Vic va disposar el 29 d'octubre de 1854 que els hereus de confiança havien d'ingressar la documentació a l'Arxiu Episcopal de Vic, cosa que van fer l'1 de novembre del mateix any
Origen del ingreso o transferencia
La documentació va ingressar a l'Arxiu Episcopal de Vic l'1 de novembre de 1854 per manament episcopal. A la carpeta 973/5 es conserva un inventari poc detallat de la documentació que va ingressar. De tota manera, la ordenació que es va donar al fons el primer quart del segle XX va prioritzar la unificació de la documentació de l'AEV relativa a Manresa a la procedència dels fons, per això es fa difícil identificar perfectament tots els documents que van ingressar procedents de les administracions manresanes
Área de contenido y estructura
Alcance y contenido
Documents generats per la Pabordia, el Capítol de canonges, i la Cameraria de Manresa en l'exercici de les seves activitats. Es tracta de documents relatius a l'administració jurisdiccional, tant de jurisdicció eclesiàstica com territorial; documents relatius a l'administració econòmica; i plets i documentació annexa generada en la resolució dels processos judicials
Valorización, destrucción y programación
Fons propi
Acumulaciones
Sistema de arreglo
Área de condiciones de acceso y uso
Condiciones de acceso
Consultable
Condiciones
Reproduïble
Idioma del material
- latín
- catalán
- español
Escritura del material
Notas sobre las lenguas y escrituras
Características físicas y requisitos técnicos
manuscrit; / Presenten taques d'humitat i brutícia. Tintes ferrogàl·liques oxidades i tintes esvaïdes. Alguns papers estan molt fràgils i la majoria d'enquadernacions molt malmeses. De tota manera l'estat general de la documentació és regular, havent-hi sèries en bon estat i d'altres de més malmeses
Instrumentos de descripción
Catàleg antic redactat per mossèn Segimon Cunill i Fontfreda al primer quart del segle XX