Zone d'identification
Type d'entité
Collectivité
Forme autorisée du nom
Comunitat de Beneficiats de la Catedral de Vic (Capbreu de Vic)
forme(s) parallèle(s) du nom
Forme(s) du nom normalisée(s) selon d'autres conventions
Autre(s) forme(s) du nom
Numéro d'immatriculation des collectivités
Zone de description
Dates d’existence
1200
Historique
El Capbreu s'estructura a partir d'una sentència donada pel sagristà i el sacriscrini de la seu el 1253 que pretén acabar amb els conflictes que hi havia entre els domers de la catedral i els beneficiats i la resta de clerecia resident a causa de les distribucions dels oficis i funcions que tenien lloc a la seu ja que els domers, com a responsables de la cura d'ànimes, sovint assignaven aquestes funcions a preveres forasters en detriment dels beneficiats i preveres residents. S'estableix que els domers i beneficiats escolleixin una persona, generalment un beneficiat, que ha de distribuir entre els domers, beneficiats i resta de preveres residents de Vic tots els emoluments procedents de les uncions, sepultures, novenals, cap d'anys y altres qualsevols sufragis pels morts i el que els fidels donaven i assignaven per raó d'aquests sufragis, i també els emoluments procedents dels aniversaris, misses, serveis i altres funcions. Aquesta persona escollida, per tal de controlar les presències i actuacions dels preveres ha de portar els capbreus o llistes de misses, sepultures i altres oficis, i passa a ser anomenat capbrever, i la institució o administració passa a ser anomenada Capbreu. A partir d'aquesta estructura inicial, al llarg dels segles la organització s'anirà fent més diversa i complexa en augmentar la clerecia de la catedral i les funcions atribuïdes, i en incorporar la gestió dels béns que adquireix per donacions o altres vies i en incorporar també una activitat financera censalística a partir de la Caixa de Dipòsits del Capbreu. La institució va entrar en vies d'extinció a mitjans del segle XIX, sobretot a partir de la desamortització i de l'establiment del concordat del 1851 que modificava l'estatus dels beneficiats, si bé va perdurar de forma residual fins a finals de segle i algunes de les seves funcions van quedar assumides o refoses en la comunitat de beneficiats de la Pietat