Fondo 01.001. - 1.1. Mensa Episcopal

Área de identidad

Código de referencia

1.-01.001.

Título

1.1. Mensa Episcopal

Fecha(s)

  • 911-1993 (Creación)

Nivel de descripción

Fondo

Volumen y soporte

106 ml i 1628 pergamins ; paper, pergamí, vitel·la; lligalls i volums; gran foli, foli, quart, octau; Hi ha altres formats en funció de l'època del document. Alguns volums estan enquadernats en pergamí i altres en rústica ;manuscrit; imprès; mecanografiat;

Área de contexto

Nombre del productor

(420)

Historia administrativa

Els orígens històrics del bisbat de Vic es remunten a finals del segle V i els primers anys del segle VI. El bisbat, després de la invasió sarraïna, es va restaurar a finals del segle IX. Al costat de la restauració material es constata una reestructuració interna, amb la creació i consagració coneguda d'unes 60 parròquies i l'erecció de diversos monestirs i canòniques. El 1150 hi havia unes 319 parròquies al bisbat. El segle XIII es va caracteritzar per la plena organització parroquial i monàstica. El 1315 el Bisbe va cedir al rei el domini civil que tenia sobre mitja part de la ciutat de Vic. El segle XVII es van fer esforços per a posar ordre al bisbat a través de minucioses i severes visites pastorals i dels sínodes del 1685 i el 1700. A mitjans segle XVIII es va fundar definitivament el seminari. En aquesta època va començar la castellanització de la cúria i dels registres eclesiàstics. Entre 1784 i 1815 es va construir bona part del palau episcopal i es va fundar la Biblioteca Episcopal. Al segle XIX es va donar a tota la diòcesi una renovació de la pietat i una forta renovació intel·lectual i es van fundar importants congregacions religioses i establir noves cases religioses masculines, que van reemplaçar en part els convents extingits el 1835. El 1891 es va fundar el Museu Episcopal. La segona meitat del segle XX el bisbat s'ha renovat i transformat. Des de l'any 516 i fins al 693 va existir una diòcesi de Vic que per les bandes d'Urgell, Girona i Barcelona devia tenir la mateixa extensió que l'actual, en tant que en organitzar-se aquelles diòcesis van deixar un buit a l'interior que no es va omplir fins el 881, després de la segona i definitiva conquesta del comtat d'Osona (879), que va deixar la diòcesi de Vic amb una frontera que anava de Montserrat a Cardona, seguint la serralada de Castellfollit del Boix i Sant Mateu de Bages. A mitjans segle XI es van posar les bases de les esglésies de Manresa, Calaf i Montbui. Els primers límits del bisbat es reflecteixen en una butlla del papa Benet VII de l'any 978 i en l'acta de consagració de la catedral de Vic de 1038; en tots dos documents els límits són imprecisos en arribar a l'Anoia, on encara faltava reorganitzar la part de la Segarra i de l'Urgell. Cap el 1150 el bisbat va arribar a la plena extensió per aquesta part, comprenent fins a Sidamon, a més de cinc parròquies a l'oest de Santa Coloma de Queralt i dotze dels voltants de Maldà, fins a Tarrés i l'Espluga Calba, que el 1154 es van integrar a l'arxidiòcesi de Tarragona. El bisbat es va mantenir sense variacions fins a la creació del bisbat de Solsona (1593), quan una butlla de 1597 va confirmar l'adscripció a Solsona dels antics deganats d'Urgell i de la Segarra (aquest només parcialment). Altres petites variacions es van fer el 1827, amb la pèrdua de Sant Marçal de Montseny, la incorporació de Borredà i Aranyonet al voltant de 1835, i la pèrdua de Montserrat, amb Marganell i Monistrol, el 1890. La darrera reforma data de 1957 amb la pèrdua de 28 parròquies en els sectors de Santa Coloma de Queralt i part de l'arxiprestat de Calaf, a les quals cal afegir les poblacions de la Molsosa, Súria i Balsareny, passades a Solsona, i el guany d'una franja territorial del bisbat de Barcelona, l'arxiprestat de Camprodon, i les parròquies de Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt, al sector d'Anoia. En l'actualitat el bisbat de Vic comprèn íntegrament la comarca d'Osona, la major part de les del Ripollès, el Bages i Anoia i part de les de la Selva, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Berguedà i la Garrotxa. El bisbat està organitzat en dues zones pastorals dividides en 10 arxiprestats; té 247 parròquies, una extensió de 4184,38 km2 i 383.870 habitants

Historia archivística

Mensa Episcopal és la denominació que s'ha donat sovint al fons que és pròpiament l'Arxiu Episcopal de Vic strictu sensu, tant per tradició com per diferenciar-lo de l'Arxiu Episcopal de Vic com a institució que ha acabat agrupant tot un seguit de fons heterogenis. Ara, però, es tendeix a denominar a la totalitat Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic per poder tornar a parlar amb propietat de l'Arxiu Episcopal de Vic com a fons. L'origen del fons estaria en la pròpia restauració de la seu osonenca el 886 després d'uns anys de reestructuració, si bé al principi, com a institució administrativa, no es destriava de la catedralícia. Entorn de 1176 es van separar els documents relacionats amb els béns i activitats del capítol i els relacionats amb béns i activitats del bisbe, que van adquirir entitat com a fons de la Mensa Episcopal ubicat, probablement, al propi Palau Episcopal. El 1315 l'Arxiu Episcopal va perdre els documents originals relacionats amb jurisdicció civil del bisbe en ser traspassada aquesta al domini reial. En aquesta època comencen sèries importants com la de visites pastorals. Pel que fa als instruments de descripció, al voltant de 1610 Sebastià Roger, per ordre del bisbe Onofre Reart, va fer el "Primer llibre dels Inventaris dels actes y scriptures de la Mensa episcopal de Vic". El següent instrument que es coneix és de principis del segle XIX, quan es va iniciar l'elaboració del registre dels 1628 pergamins de l'Arxiu Episcopal, que no va ser acabat fins al voltant de 1918 per Segimon Cunill i Fontfreda, que també va redactar, entre 1912 i 1918, l'inventari-catàleg de la Mensa. El 1998 l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va iniciar el Projecte de Reorganització i Informatització dels fons de l'ABEV. La primera persona que sabem que va realitzar tasques d'arxiu és Segimon Cunill i Fontfreda. El 1918 va ser nomenat arxiver episcopal el canonge Ramon Casadevall; fins aquesta època no consta que existís el càrrec d'arxiver episcopal. El 1944 va ser nomenat director dels arxius eclesiàstics de Vic el Dr. Eduard Junyent i el 1978 el va succeir l'actual responsable, el Dr. Miquel S. Gros. La ubicació de la Mensa Episcopal en unes dependències de les oficines de la cúria diocesana, en un local a la porta exterior del qual hi havia un rètol d'Acció Catòlica, sembla que va ser el desencadenant de l'assalt i incendi del recinte el 21 de juliol del 1936. Per apagar el foc el fons fou remullat pels bombers al cap de tres hores i les circumstàncies bèl·liques van impedir que la documentació es pogués assecar adequadament. Entre finals de 1937 i principis de 1938 es va traslladar l'arxiu a la sala del claustre que hi ha a sota de la capella de la Rodona. Entre 1947 i 1952 es va traslladar el fons a l'extrem sud de l'ala est del sobreclaustre de la catedral, on es troba actualment

Origen del ingreso o transferencia

L'Arxiu es crea entorn de 1176 quan es van separar els documents relacionats amb els béns i activitats del capítol i els relacionats amb béns i activitats del bisbe, que van adquirir entitat com a fons de la Mensa Episcopal

Área de contenido y estructura

Alcance y contenido

Conté documentació referent a l'actuació del bisbe (visites pastorals, ordenacions, correspondència,...), a la gestió dels béns i les rendes vinculats a la dignitat episcopal vigatana, al govern de la diòcesi i a la seva jurisdicció tant civil com eclesiàstica, i col·leccions històriques de documents confegides durant els diferents processos d'ordenació del fons

Valorización, destrucción y programación

Fons propi

Acumulaciones

Pot ingressar documentació procedent de l'arxiu administratiu

Sistema de arreglo

Quadre de classificació funcional

Área de condiciones de acceso y uso

Condiciones de acceso

Consultable

Condiciones

Reproduïble

Idioma del material

  • inglés
  • catalán
  • español
  • francés
  • italiano
  • latín
  • portugués

Escritura del material

Notas sobre las lenguas y escrituras

Características físicas y requisitos técnicos

manuscrit; imprès; mecanografiat; / L'estat de conservació de la documentació varia en funció de com va afectar el foc a les diferents sèries de l'arxiu, de manera que alguns documents es troben en perfecte estat mentre que d'altres no es poden consultar. A banda, hi ha els documents restaurats durant el projecte, com els pergamins o la sèrie de visites pastorals i altres, que es troben, un cop s'hi ha intervingut, en perfecte estat de conservació

Instrumentos de descripción

S'ha portat a terme la revisió, compleció, i informatització de l'inventari-catàleg general redactat el primer quart del segle XX per Segimon Cunill i Fontfreda. Per la sèrie de Pergamins hi ha un catàleg iniciat a finals del segle XVIII i acabat al voltant de 1918 on hi consta la data i un regest del document. Per la sèrie de Visites Pastorals s'ha completat, revisat, i informatitzat el catàleg manual redactat el 1985. Algunes sèries i unitats documentals estan pendents de revisió (unitats documentals 1850-2214 i 2329-2337). Resten per informatitzar la sèries de Processos de les Baronies de la Mitra i la documentació ingressada amb posterioritat a la redacció del catàleg antic (unitats documentals 2215-2328 i 2338-2361)

Área de materiales relacionados

Existencia y localización de originales

Existencia y localización de copias

Unidades de descripción relacionadas

4.1. Arxiu Capitular de Vic

Descripciones relacionadas

Nota de publicación

Ginebra i Molins, Rafel; Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons; Barcelona; Lligall, 16 (2000), p. 11-84; Guia dels Arxius Eclesiàstics de Catalunya - València - Balears; Barcelona; Publicacions de l'Arxiu Capitular, 1978 [Sèrie I; Catàlegs]; Guia dels arxius històrics de Catalunya. 7; Barcelona; Generalitat de Catalunya, 1998, p.219-227; Guía de los archivos de la Iglesia en España. Instrumentos informáticos de consulta de los Archivos de la Iglesia en España; Barcelona; Arxiu Diocesà de Barcelona-Archiveros de la Iglesia en España, 2001, CD, v. 1, p. 896-906Martí Bonet, Josep M; Els arxius diocesans de Catalunya; Barcelona; Lligall, 1987, núm. 1 (1988), p.73-79Vilamala Salvans, Jordi; El proyecto de reorganización e informatización del Arxiu Episcopal de Vic (AEV); Bilbao; I Jornadas de archivística eclesiástica. Los retos de la normalización y las nuevas tecnologías; 2002, p. 155-171Zamora i Escala, Jaume Enric; Josep Maria Font i Rius i el salvament dels arxius de Vic durant la guerra civil espanyola; Vic; Ausa, núm. 138 (1998), p.277-301

Área de notas

Identificador/es alternativo(os)

Puntos de acceso

Puntos de acceso por materia

Puntos de acceso por lugar

Puntos de acceso por autoridad

Tipo de puntos de acceso

Área de control de la descripción

Identificador de la descripción

Identificador de la institución

Reglas y/o convenciones usadas

Estado de elaboración

Nivel de detalle

Fechas de creación revisión eliminación

Idioma(s)

Escritura(s)

Fuentes

Área de Ingreso

Materias relacionadas

Personas y organizaciones relacionadas

Tipos relacionados

Lugares relacionados