Fons 09.001. - 09.001. Arxiu de la Cúria Fumada

Àrea d'identificació

Codi de referència

9-09.001.

Títol

09.001. Arxiu de la Cúria Fumada

Data(es)

  • 1221-1900 (Creació)

Nivell de descripció

Fons

Volum i suport

2 UD ; paper

Àrea de context

Nom del productor

Història biogràfica

Des de l'aparició del notariat en el sentit modern fins al segle XIX el bisbe detenia el control exclusiu de la redacció de documents públics extrajudicials a la ciutat, terme i parròquia de Vic, de manera que cap notari que no ho fos per autoritat episcopal no podia autoritzar documents dins aquest terme. El bisbe és el titular últim de la notaria, encara que des del XIV la propietat i la gestió va a càrrec del capítol, que detenta també la propietat dels llibres dels notaris difunts, que pot tanmateix cedir i arrendar per a la seva explotació a altres notaris. El completíssim fons generat i conservat per aquesta notaria episcopal constitueix quantitativament i qualitativament la part principal del fons de l'actual Arxiu de la Cúria Fumada, però no la única. Des del mateix segle XIV el capítol detenta, també per cessió del bisbe, la cúria de l'oficialat, o cúria judicial del bisbat, i les dues cúries comparteixen molt de temps locals i fins i tot regents, i els fons acaben agrupant-se, afegint al fons de la Cúria Fumada diferents sèries de registres de cúria i altra documentació, i una més que notable sèrie de processos. També en formen part sèries generades per diferents notaris actuant com a escrivans de diferents cúries baronials, com a escrivans del Consell de la Ciutat o de diferents confraries, sèries que en quedar amb els llibres dels mateixos notaris, queden assumits dins el fons de Cúria Fumada tot i tractar-se, més que de documentació pública extrajudicial o notarial, de documentació de cúria, documentació judicial o sovint pràcticament administrativa. Finalment, a través de diferents concòrdies i sentències assolides després de nombrosos i llargs plets, acaben quedant integrats també al fons de la Cúria Fumada, junt als llibres notarials dels notaris episcopals, la pràctica totalitat dels llibres notarials actuats per notaris de Vic per autoritats distintes que l'episcopal, principalment per autoritat reial. Això inclou tant llibres actuats il·legalment al districte episcopal per notaris reials, com els que contenen documents autoritzats enganyosament just fora els límits de la ciutat, com també llibres que contenen documents autoritzats lícitament fora de la ciutat per notaris reials que tanmateix tenien també l'autoritat episcopal per actuar a Vic. Les diferents concòrdies entre els notaris i el capítol, així com els ulterior pactes de concessió de l'autoritat episcopal a notaris reials establia la unió dels volums de documents autoritzats per autoritat reial al fons notarial del capítol junt amb els actuats per autoritat episcopal

Història arxivística

Origen de l'ingrés o de la transferència

Àrea de contingut i estructura

Abast i contingut

Comprèn tota la documentació que s'ha agrupat a l'entorn de l'Escrivania Pública Eclesiástica de Vic derivada del dret exclusiu de notaria que tenia el bisbe de Vic dins els límits de la ciutat, terme i parròquia de Vic. Inclou pròpiament la documentació notarial generada per aquesta escrivania, i que per les característiques institucionals de l'escrivania constituïen una unitat sota regiment i titularitat del capítol. Inclou també, però, altra documentació que s'ha anat "agregant" a la documentació pròpia de l'escrivania pública eclesiàstica de Vic i que constitueix tanmateix part del conjunt, part del fons. Per una banda hi ha la documentació produïda pels notaris en la seva actuació al marge de l'escrivania pública de Vic i per tant de la jurisdicció episcopal i al marge del control del capítol. Aquesta documentació, fins i tot la produïda per autoritats diferents de l'episcopal, els notaris als quals es concedia les escrivanies de Vic l'havien de deixar en poder del Capítol en virtut dels pactes que aquest establia en concedir les escrivanies. A més, es va incorporar també una quantitat molt considerable de documentació aliena a l'Escrivania Pública eclesiàstica de Vic procedent dels hereus del notari Ignasi Coromina i Bosch de Platraver, que els havia anat adquirint per diferents vies. Documentació de notaris reials o d'altres jurisdiccions, que a diferència de la documentació de les notaries vigatanes era propietat patrimonial dels notaris productors i per tant era transmissible i alienable. Tota aquesta documentació produïda per notaris actuant per autoritat reial, tot i que alguns notaris són els mateixos que actuen en l'escrivania de Vic, constitueixen un fons específic dins el fons ACF ja que es documentació generada en un marc jurídic i institucional específic, i diferenciat de l'encara més específic marc jurídic i institucional de l'escrivania de Vic. Es tracta de documentació produïda clarament fora de l'àmbit de l'Escrivania pública eclesiàstica de Vic, fora de l'àmbit de jurisdicció, fora de l'àmbit de control i de gestió del capítol, i si bé forma actualment part del fons de la Cúria Fumada, constitueix un conjunt amb prou entitat i identitat jurídica, institucional i històrica per ésser considerat un subfons. Sense que hi sigui obstacle el fet que alguns notaris actuïn em ambdós àmbits, ans al contrari ja que precisament si diversifiquen la seva documentació i les seves sèries és precisament en funció d'aquesta diferència entre els àmbits institucionals i jurídics de la seva actuació i per tant s'ha de considerar actuacions diferenciades, en funció o al servei d'institucions o situacions jurídiques diferents que són les que determinen la distinció. En un cas actuen com a notaris al servei d'una institució i jurisdicció específica i exclusiva, i en l'altra en funció o al servei d'una altra, i per tant malgrat la seva comuna intervenció generen documentació corresponent a dos fons (en aquest cas subfons) diferents. Per la seva coherència i unitat i completesa, optem per considerar-ho un subfons, i en aquest cas, a diferència de l'escrivania eclesiàstica de Vic i en consonància, en canvi, amb l'Arxiu Notarial de Vic, organitzem el subfons en funció dels notaris. Un altre cas particular és el dels volums corresponents a notaries foranes. Per bé que en totes hi ha d'haver una justificació històrica que expliqui la seva presència en els fons de l'ACF, aquesta presència s'ha de considerar, en la major part dels casos, derivada de vinculacions dels notaris o bé de tramitacions o procediments no degudament conclosos, i no resulta versemblant considerar aquesta documentació com a formant part, a nivell arxivístic, ni del fons (subfons) de l'Escrivania pública de Vic, ni dels notaris reials (o no episcopals) de Vic. Tanmateix no té tampoc, una entitat o coherència orgànica ni històrica que permeti considerar-les com un subfons específic, i per això aquesta documentació és tractada com a grup de sèries dins del fons ACF, adoptant la denominació de Notaries reials de Vic. Cas semblant és també el de les escrivanies de cúries senyorials (aplicable també, en part, a les escrivanies d'associacions com les confraries). En aquest cas la vinculació amb l'Arxiu de la Cúria Fumada tampoc no els ve d'origen. Lògicament no tenen una vinculació funcional amb l'escrivania pública eclesiàstica de Vic, ni la seva agregació als fons d'aquesta escrivania està determinada per cap jurisdicció del bisbe ni del capítol sobre els àmbits d'actuació o les funcions que determinaren la producció d'aquella documentació sinó que es tracta de documentació produïda per les més diverses cúries senyorials. Aquestes cúries, tanmateix tenen en comú amb l'escrivania pública de Vic, a diferència de les notaries reials de Vic, que els notaris en la funció d'escrivans de cúria exerceixen també una funció vinculada a una jurisdicció i a un territori concret i esdevenen servidors d'aquesta funció que és la que adquireix continuïtat i identitat. En aquests casos la figura del notari, tant per la funció com fins i tot per la documentació que produeix, pot estar més propera a la d'un secretari de cúria, aspecte que es dóna també, per exemple, en moltes confraries en què també l'actuació enregistrada pel notari és més de gestió institucional interna que no de caire públic en el sentit potser més comú del terme. Es per això que en l'organització interna del grup de sèries s'ha prioritzat el criteri de la cúria per damunt dels notaris. Tant en el cas de les cúries jurisdiccionals com en les cúries d'associacions, en tant que no hi ha cap relació entre les diferents cúries no es pot parlar de subfons i s'ha d'optar també per la consideració de grup de sèries. Finalment el fons conté també, com a documentació derivada del propi funcionament de l'escrivania i de la seva gestió, llibres de particulars, correspondència, comptes i notes, formularis, i també instruments de descripció antics, i, com a col·lecció factícia, un petit conjunt de documentació amb informació sobre la història del propi fons.

Valoració, destrucció i programació

Fons propi

Ingressos

fons tancat

Sistema d'organització

En funció de l'organització històrica del fons s'han mantingut, essencialment, les sèries tipològiques, i dins cada sèrie s'ha mantingut el criteri d'ordenació cronològica de notaris

Àrea de condicions d'accés i ús

Condicions d'accés

Consultable

Condicions de reproducció

Reproduïble

Idioma del material

  • català
  • espanyol
  • llatí

Escriptura dels documents

Nota sobre les llengües i escriptures

Característiques físiques i requeriments tècnics

Instruments de descripció

A banda d'estar descrit en les bases de dades de consulta automatitzada dels fons de l'ABEV, el fons de la Cúria Fumada disposa d'un inventari de les sèries de manuals, capítols i testaments, en el qual s'han introduït algunes modificacions en el procés de revisió i automatització de fons, i el fons està descrit també en el catàleg publicat per la Fundació Noguera. Aquest catàleg, que descriu amb més precisió les unitats documentals, no era operatiu com a eina d'accés pel fet de no donar les cotes corresponents, però és el que ha servit de base per a automatitzar les sèries de capítols matrimonials, de testaments i la de manuals a partir de finals del segle XIV

Àrea de documentació relacionada

Existència i localització dels originals

Existència i localització de reproduccions

Unitats de descripció relacionades

09.002.

Nota de publicació

Cases, Lluïsa - Ollich, Imma; Catàleg dels arxius notarials de Vic; Barcelona : Fundació Noguera, 1986Ginebra i Molins, Rafel; El manual primer de l'Arxiu de la Cúria Fumada de Vic (1230-1233); Barcelona : Fundació Noguera, 1998; 2 vol.Ginebra i Molins, Rafel - de Rocafiguera i Garcia, Anna M. - Vilamala Salvans, Jordi; El manual de 1641 de Joan Francesc Torrellebreta, notari de Vic; Barcelona : Fundació Noguera, 2001; Acta Notariorum Cataloniae ; 10

Àrea de notes

Nota

Estan en procés d'automatització les sèries de manuals, capítols i testaments; queda pendent d'ordenar i descriure uns 15 m.l., i queda també pendent la sèrie de processos

Identificador(s) altenatiu

Punts d'accés

Punts d'accés per matèria

Punts d'accés per lloc

Punts d'accés per autoritat

Punts d'accés de gènere

Àrea de control de la descripció

Identificador de la descripció

Identificador de la institució

Regles o convencions

Estat d'elaboració

Nivell de detall

Dates de creació revisió eliminació

Idioma(es)

Escriptura(es)

Fonts

Àrea d'ingressos

Matèries relacionades

Persones i organitzacions relacionades

Related genres

Llocs relacionats