Fondo 02.085. - 02.085. Arxiu Parroquial de Santa Maria de MONTESQUIU

La parròquia de Montesquiu, dedicada a Santa Maria en l'advocació de la Immaculada Concepció fou originàriament una capella però aviat es convertí en parròquia sufragània servida des de Sant Quirze de Besora. A mitjans del s. XVIII es substituí l'edifici de la capella per l'actual edifici (al qual el 1912 d'afegí una façana d'aire neoromànic), i la parròquia esdevingué tinença; s'independitzà definitivament de la parròquia de Sant Quirze a finals del segle XIX. Tal com recull la documentació del fons, "Esta parroquia, de nueva creación, era antes aneja de San Quirico de Besora, administrada por un teniente, con pila bautismal separada, administración de sacramentos y libros parroquiales, por manera que casi no era más que de nombre de dependencia de la matrix" (I/1, 30/10/1868). Efectivament, la parròquia de Santa Maria de Montesquiu es creà com a parròquia independent de la de Sant Quirze de Besora en el Arreglo Parroquial decretat pel bisbe de Vic el 1868 (BOBV 10 agost 1868). L'entrada en vigor de l'Arreglo, prevista per l'1 de gener de 1869 es postposà (BOBV 10/12/1868 p. 295) i no fou fins el 1877 (BOBV 8/10/1877) que es va decretar la seva entrada en vigor per l'1 de juliol de 1878 (encara que és ja el 1877 que s'inicien els registres sagramentals conservats). La parròquia fou objecte d'una significativa modificació de límits l'any 1973. L'1 de gener els feligresos dels barris de Conangla, el Solei i de la colònia de la Farga de Bebiè, depenents de la parròquia de Sant Quirze, exposen al bisbe que formen part del nucli de Montesquiu i que l'església de la colònia la serveix ja el rector de Montesquiu, i demanen que tot el sector es passi a la parròquia de Montesquiu, i el 24 de novembre del mateix 1973 el bisbe, invocant la petició dels feligresos i l'acord dels rectors de Montesquiu i Sant Quirze fa el decret de modificació de límits, efectiu des de 1 de desembre de 1973 (I/1). Amb això queda incorporada a Montesquiu l'oratori-capella de la Mare de Deu del Carme que s'havia construit a la colònia de la Farga, beneït el 1927 (Q/3), i construïda de nou entre 1952 i 1959 (G/1)