Subserie 01.001.03.04. - 01.001.03.04. Termes de Santa Maria de l'Estany

Documentació generada per l'actuació del bisbe com a senyor de les seves propietats. L'església primitiva del monestir de Santa Maria de l'Estany va ser cedida l'any 990 per Sendred de Gurb a la seu de Vic i el bisbe Berenguer Sunifred de Lluçà hi fundà la canònica. Va ser un dels centres més actius de la reforma clerical del país impulsada per la reforma gregoriana i va rebre diverses i abundants dotacions, entre les que hi havia la vila de Moià i els termes de Castellterçol, Castellcir i Muntanyola; a partir de la compra del castell i terme d'Oló (1362) s'iniciaren un seguit de tensions que acabaren amb l'incendi de l'abadia el 1395. El 1592 la canònica fou secularitzada i restà al seu lloc una col·legiata regida per un arxiprest (entre 1595-1603 residí a Moià). La major part de les rendes es van destinar a la dotació de les cinc dignitats reials de canonges: tres de la seu de Barcelona, una de la de Girona, i una de la seu de Vic. Els béns de Santa Maria de l'Estany incloïen els llocs de Muntanyola, Santa Maria i Sant Joan d'Oló (castells d'Oló i Aguiló), Sant Feliu de Terrassola, Moià, Castellterçol, i Castellcir