S'estan mostrant 338 resultats

Conté documentació referent a l'actuació del bisbe (visites pastorals, ordenacions, correspondència,...), a la gestió dels béns i les rendes vinculats a la dignitat episcopal vigatana, al govern de la diòcesi i a la seva jurisdicció tant civil com eclesiàstica, i col·leccions històriques de documents confegides durant els diferents processos d'ordenació del fons

Amb el nom d'Arxiu Notarial de Vic (ANV) és conegut l'Arxiu de Protocols del Districte de Vic, districte que comprèn actualment les notaries de Vic, Manlleu i Torelló. Com tots els arxius notarials de districte deriva de la promulgació de la llei del notariat de 1862 i concretament del decret de 1869 que organitza els arxius notarials de les capitals de districte. Recull els volums que contenen els documents generats per la notaria civil o reial de Vic i la d'altres notaries civils existents o que havien existit en la demarcació notarial de Vic. Quantitativament, la part més important la constitueixen els volums de notaris de Vic. La presència de notaris reials a Vic s'inicia el 1315 en què en adquirir el rei la jurisdicció de la partida que fins aleshores era episcopal, les pròpies necessitats del funcionament de l'administració reial donen lloc a la instal×lació a Vic de notaris de nomenament reial. Aquests notaris estan encarregats en principi exclusivament d'autenticar els actes i les actuacions dels oficials reials nomenats per al govern de la part reial de la ciutat, ja que en la permuta el bisbe es reserva explícitament, entre altres coses, l'escrivania pública, fet que donà lloc a l'Arxiu de la Cúria Fumada. En qualsevol cas, el resultat és que l'Arxiu Notarial de Vic conté poca documentació antiga de notaris reials de Vic, pel fet que si actuaven a la ciutat ho havien de fer per autoritat episcopal -que sovint adquirien-, i per tant els llibres corresponien a l'Escrivania Pública o Curia Fumada, i els documents que autoritzaven fora de districte, que aquests sí que els podien confegir per autoritat reial, per les diferents concòrdies entre el Capítol i els notaris reials també va acabar formant part de la Cúria Fumada. De fet, només quedaren fora de l'òrbita de la Cúria Fumada els llibres que per concessió i arrendament del capítol als notaris en actiu eren fora del control directe del Capítol quan aquest perdè la seva jurisidicció sobre la notaria vigatana. L'ANV Sí que té, en canvi, documentació més antiga de la notaria de Rupit, que comença el 1400, mentre que les altres notaries que també s'han refós en l'Arxiu Notarial de Vic comencen majoritàriament el XVII.

Comprèn tota la documentació que s'ha agrupat a l'entorn de l'Escrivania Pública Eclesiástica de Vic derivada del dret exclusiu de notaria que tenia el bisbe de Vic dins els límits de la ciutat, terme i parròquia de Vic. Inclou pròpiament la documentació notarial generada per aquesta escrivania, i que per les característiques institucionals de l'escrivania constituïen una unitat sota regiment i titularitat del capítol. Inclou també, però, altra documentació que s'ha anat "agregant" a la documentació pròpia de l'escrivania pública eclesiàstica de Vic i que constitueix tanmateix part del conjunt, part del fons. Per una banda hi ha la documentació produïda pels notaris en la seva actuació al marge de l'escrivania pública de Vic i per tant de la jurisdicció episcopal i al marge del control del capítol. Aquesta documentació, fins i tot la produïda per autoritats diferents de l'episcopal, els notaris als quals es concedia les escrivanies de Vic l'havien de deixar en poder del Capítol en virtut dels pactes que aquest establia en concedir les escrivanies. A més, es va incorporar també una quantitat molt considerable de documentació aliena a l'Escrivania Pública eclesiàstica de Vic procedent dels hereus del notari Ignasi Coromina i Bosch de Platraver, que els havia anat adquirint per diferents vies. Documentació de notaris reials o d'altres jurisdiccions, que a diferència de la documentació de les notaries vigatanes era propietat patrimonial dels notaris productors i per tant era transmissible i alienable. Tota aquesta documentació produïda per notaris actuant per autoritat reial, tot i que alguns notaris són els mateixos que actuen en l'escrivania de Vic, constitueixen un fons específic dins el fons ACF ja que es documentació generada en un marc jurídic i institucional específic, i diferenciat de l'encara més específic marc jurídic i institucional de l'escrivania de Vic. Es tracta de documentació produïda clarament fora de l'àmbit de l'Escrivania pública eclesiàstica de Vic, fora de l'àmbit de jurisdicció, fora de l'àmbit de control i de gestió del capítol, i si bé forma actualment part del fons de la Cúria Fumada, constitueix un conjunt amb prou entitat i identitat jurídica, institucional i històrica per ésser considerat un subfons. Sense que hi sigui obstacle el fet que alguns notaris actuïn em ambdós àmbits, ans al contrari ja que precisament si diversifiquen la seva documentació i les seves sèries és precisament en funció d'aquesta diferència entre els àmbits institucionals i jurídics de la seva actuació i per tant s'ha de considerar actuacions diferenciades, en funció o al servei d'institucions o situacions jurídiques diferents que són les que determinen la distinció. En un cas actuen com a notaris al servei d'una institució i jurisdicció específica i exclusiva, i en l'altra en funció o al servei d'una altra, i per tant malgrat la seva comuna intervenció generen documentació corresponent a dos fons (en aquest cas subfons) diferents. Per la seva coherència i unitat i completesa, optem per considerar-ho un subfons, i en aquest cas, a diferència de l'escrivania eclesiàstica de Vic i en consonància, en canvi, amb l'Arxiu Notarial de Vic, organitzem el subfons en funció dels notaris. Un altre cas particular és el dels volums corresponents a notaries foranes. Per bé que en totes hi ha d'haver una justificació històrica que expliqui la seva presència en els fons de l'ACF, aquesta presència s'ha de considerar, en la major part dels casos, derivada de vinculacions dels notaris o bé de tramitacions o procediments no degudament conclosos, i no resulta versemblant considerar aquesta documentació com a formant part, a nivell arxivístic, ni del fons (subfons) de l'Escrivania pública de Vic, ni dels notaris reials (o no episcopals) de Vic. Tanmateix no té tampoc, una entitat o coherència orgànica ni històrica que permeti considerar-les com un subfons específic, i per això aquesta documentació és tractada com a grup de sèries dins del fons ACF, adoptant la denominació de Notaries reials de Vic. Cas semblant és també el de les escrivanies de cúries senyorials (aplicable també, en part, a les escrivanies d'associacions com les confraries). En aquest cas la vinculació amb l'Arxiu de la Cúria Fumada tampoc no els ve d'origen. Lògicament no tenen una vinculació funcional amb l'escrivania pública eclesiàstica de Vic, ni la seva agregació als fons d'aquesta escrivania està determinada per cap jurisdicció del bisbe ni del capítol sobre els àmbits d'actuació o les funcions que determinaren la producció d'aquella documentació sinó que es tracta de documentació produïda per les més diverses cúries senyorials. Aquestes cúries, tanmateix tenen en comú amb l'escrivania pública de Vic, a diferència de les notaries reials de Vic, que els notaris en la funció d'escrivans de cúria exerceixen també una funció vinculada a una jurisdicció i a un territori concret i esdevenen servidors d'aquesta funció que és la que adquireix continuïtat i identitat. En aquests casos la figura del notari, tant per la funció com fins i tot per la documentació que produeix, pot estar més propera a la d'un secretari de cúria, aspecte que es dóna també, per exemple, en moltes confraries en què també l'actuació enregistrada pel notari és més de gestió institucional interna que no de caire públic en el sentit potser més comú del terme. Es per això que en l'organització interna del grup de sèries s'ha prioritzat el criteri de la cúria per damunt dels notaris. Tant en el cas de les cúries jurisdiccionals com en les cúries d'associacions, en tant que no hi ha cap relació entre les diferents cúries no es pot parlar de subfons i s'ha d'optar també per la consideració de grup de sèries. Finalment el fons conté també, com a documentació derivada del propi funcionament de l'escrivania i de la seva gestió, llibres de particulars, correspondència, comptes i notes, formularis, i també instruments de descripció antics, i, com a col·lecció factícia, un petit conjunt de documentació amb informació sobre la història del propi fons.

Registres

Registre

Processos, requeriments i altres documents solts de la Reial Cúria del Corregiment de Manresa