S'estan mostrant 1157 resultats

Documentació generada per la cúria reial encarregada de la jurisdicció del territori de la vegueria d'Osona, que més tard fou la vegueria de Vic i Osona i posteriorment el corregiment de Vic

Aquest grup de sèries (1297-1855) mostra com estava estructurada la cúria de la vegueria d'Osona i corregiment de Vic, així com també dels inicis del partit judicial de Vic. Inclou tota aquella documentació necessària per a un correcte funcionament de les activitats jurisdiccionals pròpies de la cúria reial. A partir de llibres de cúria o registres de correspondència podem anar seguint el dia a dia de la cúria, veient com estava organitzada i com es realitzaven diferents procediments. Inclou sèries d'ordres i registres de documents que ens permeten veure en què s'havia de basar la cúria a l'hora d'actuar, essent molt necessaris per tal de poder establir com i sobre qui s'havia de procedir. També trobem una sèrie de comptes que deriva de diferents funcions judicials o jurisdiccionals que implicaven una retribució. Tenim també una àmplia sèrie de documentació administrativa poc concreta i que caldria analitzar a fons, però que servia per gestionar el gruix d'activitats de què havia d'encarregar-se la cúria reial.

És la sèrie principal de l'Arxiu de la Vegueria de Vic. Tot i que en diferents períodes trobem buits documentals importants, inclou els diferents registres de cúria de la vegueria i corregiment de Vic, des de 1297 a 1826. Se'n desprèn una evolució constant al llarg del temps, però no deixa de ser una continuïtat de les mateixes funcions jurisdiccionals. Si bé als primers segles inclou tot de registres del conjunt de la vegueria, a partir del Decret de Nova Planta i la implantació dels corregiments es transforma en un registre exclusiu per a les cúries reials. En els llibres de cúria, l'escrivà anota tot de compareixences o fets destacables que són importants per a l'administració de la cúria, en forma de registre. En aquests llibres podem trobar tipologies documentals molt diverses i reflecteixen el dia a dia de l'activitat de la cort. Les seves variacions al llarg del temps no permeten establir un patró general i els temes que s'hi anoten són molt diversos. Tant podem trobar el registre d'un document rebut que pot tenir efectes jurídics com la compareixença d'alguna persona fent determinades declaracions que poden servir per a la incoació d'un procés.

Es tracta d'una sèrie que registra la diferent correspondència emesa pel veguer o sotsveguer a diferents autoritats, bàsicament batlles dels diferents termes de la vegueria. L'abast d'aquesta sèrie és molt continuat des de 1332 i ens ha arribat fins a 1782. Això fa suposar que en aquests moments van haver-hi canvis administratius en la gestió de la cúria reial i es va deixar de registrar els documents emanats per la cúria. No obstant això, també trobem altres sèries en què l'administració reial s'adreça als diferents pobles, però la forma de treballar de l'escrivà i la cúria ja no és la mateixa, ja que les ordres adreçades als pobles deixen de tenir un registre propi.

Inclou diferents registres de documents (1322-1528) que servien per a l'administració de la vegueria de Vic. En molts casos es tracta de documents emanats del rei, ordenant diverses accions. Era documentació accessòria a l'activitat pròpia de la cúria, però que calia tenir en compte a l'hora d'actuar. Calia registrar diferents disposicions per tal que fossin observades i els oficials reials poguessin accedir-hi ràpidament. D'aquesta manera es portava a terme un correcte funcionament de la cúria, seguint una regulació pautada per les autoritats reials superiors.

La cúria reial de Vic, en la seva funció de fer arribar la justícia al territori, era l'encarregada de trametre als pobles totes aquelles disposicions de caire general que s'havien de complir, actuant de mitjancera entre el rei i els súbdits dels termes. L'Arxiu de la Vegueria de Vic conserva moltes de les ordres (1321-1855) que difonia als diferents pobles, ja sigui en registres específics o bé conservant un original dels manaments que havia de procurar que fossin observats.

Aquesta sèrie es conserva des de 1321 a 1754, tot i que presenta poques continuïtats. Són registres que prenen diferents formes al llarg del temps, ja que els seus formats van variant, però tenen en comú que responen a una mateixa necessitat: el coneixement d'aquelles disposicions que el poble ha de complir. La cúria registrava les diferents crides realitzades, indicant en certs moments el moment en què van ser pregonades. En els primers temps acostuma a ser habitual l'ús del llatí en anunciar la data i lloc en què es pregona, mentre que la crida registrada és en català, ja que havia de ser compresa per la gent. La crida no era la llei, era només la seva comunicació. El dret establia que les crides duraven mentre l'oficial que les promulgava ocupava el càrrec; una vegada substituït deixaven de tenir efecte i havien de ser publicades de nou. Per altra banda, fem esment també que era un dret reconegut a les universitats com a "jus statuendi o dret de promulgar ordinacions permanents sobre assumptes de llur competència, i, de fet, el jus edicendi, o facultat de publicar crides per a executar-les i, en general, donar a conèixer i posar en pràctica qualsevol mesura que hom hagués acordat" (FERRO, 1987, 167). Retroclama és el nom formal que apareix en diferents volums, tot considerant-lo com un sinònim de crida.

Aquesta sèrie inclou disposicions, majoritàriament del segle XVII, que la cúria havia de fer observar. Es tracta d'un recull dels pregons utilitzats a l'hora de realitzar cada crida, molts dels quals procedien directament d'autoritats superiors.