Gaspar Puigneró i Bofill va néixer a Vic el 10 de desembre de 1885. Era fill de Manel Puigneró i Munmany, pellaire, casat en segones núpcies amb Teresa Bofill i Roca.
Ordenat prevere el 23 de setembre de 1911, després d'estar un temps sense destí, el 13 d'... »
Gaspar Puigneró i Bofill va néixer a Vic el 10 de desembre de 1885. Era fill de Manel Puigneró i Munmany, pellaire, casat en segones núpcies amb Teresa Bofill i Roca.
Ordenat prevere el 23 de setembre de 1911, després d'estar un temps sense destí, el 13 d'abril de 1915 va ser nomenat vicari de Sant Sadurní d'Osormort.
Va col·laborar ben aviat a la Gazeta amb el canonge Jaume Collell, persona a qui ajudava en les tasques publicitàries. També intervingué en el Centre Excursionista de Vich, del qual fou uns anys secretari.
El 1916 va ser enviat a la colònia fabril Soldevila de Balsareny. El gener de 1919, a causa de la mort del seu germà Manel, passà a la parròquia de la Castanya. Va ser rector d'aquella vall montsenyenca i hi va viure fins que, l'octubre de 1922, en va marxar per anar a residir a Vic.
Després de passar uns sis anys altre cop sense destí, el desembre de 1928 va ser elegit director de la Casa de Caritat de Vic, càrrec que no va poder exercir fins al gener de 1931, ja que aquell nomenament va haver de superar molts problemes i entrebancs, fins i tot algun plet.
Al cap de deu dies de l'esclat de la Guerra Civil, hagué de deixar el càrrec al capdavant de la Casa de Caritat i va anar a refugiar-se, durant cinc mesos, a casa d'uns familiars de Vic. L'1 de gener de 1937 marxà amb altres fugitius cap a Perpinyà, on es refugià al convent de les monges vedrunes. Les autoritats, però, l'obligaren a abandonar França i es dirigí cap a Sant Sebastià, zona ja controlada per l'exèrcit franquista. Arribat allà, es trobà diversos vigatans coneguts; algun d'ells el denunciaren com a catalanista i pretesament separatista, i va estar a punt de ser empresonat si no hagués estat per la intervenció de Pla i Daniel, aleshores bisbe de Salamanca, que el va avalar i el va adscriure a l'església de San Martí i a la presó militar de Salamanca i més tard li va donar un càrrec de rector de les esglésies de Pozos de Hinojos i de Traguntia, a Vitigurino (Salamanca). Va prendre possessió de les parròquies el dia 17 de desembre de 1937, amb la promesa que, quan les tropes franquistes entressin a Vic, ell podria tornar-se'n de seguida cap a la seva ciutat.
El dia 5 de febrer de 1939 arribà a Vic i es reincorporà a la Casa de Caritat com a director, encara que provisionalment. A principis d'abril no va poder continuar exercint aquest càrrec per oposició de l'Ajuntament. Com hem vist, durant la guerra els uns l'acusaren per ser sacerdot i després els altres per ser catalanista. En ser depurat va haver de passar un temps sense destinació concreta, fins que el van nomenar vicari de l'església de Sant Domènec de Vic, i vicari de la Catedral, el 1941. Més endavant, el maig de 1944, fou beneficiat de la Catedral.
Mossèn Gaspar Puigneró i Bofill va morir a la seva ciutat natal el dia 23 de maig de 1967, a l'edat de 81 anys.
«
