Showing 814 results

Parròquia de Santa Maria de la Pobla de Claramunt %$La parròquia de Santa Maria de la Pobla de Claramunt va pertànyer al bisbat de Barcelona fins el 1957 que passà al bisbat de Vic. Santa Maria de la Pobla de Claramunt sorgeix com a parròquia a redós del castell de Claramunt. La primera església parroquial fou la de Santa Maria de Claramunt, documentada des de l'any 986 i edificada dins el clos murallat del castell. El 1463, durant la Guerra dels Remences el castell de Claramunt fou enderrocat i també s'enderrocà parcialment l'església. Per aquesta causa es transferí la funció parroquial a l'església de la Santíssima Trinitat, construïda el 1379 al nucli urbà medieval de la Pobla, al peu de la muntanya del castell, on també es traslladaren els retaules i les imatges. Acabada la guerra i reconstruida l'església del castell entre 1465 i 1492 els feligresos es negaren a retornar-hi les funcions parroquials. Durant els segles següents es portaren a terme diferents reformes i enriquiments de la capella de la Trinitat. A mitjans del segle XVIII es planteja la necessitat d'ampliar la capella, que s'havia fet petita i estava en males condicions, però finalment s'optà per construir un temple nou davant de l'esmentada capella. El nou temple s'inicià el 1789 i es va acabar el 1794. Durant el segle XIX es portaren a terme diferents reparacions i reformes, com també després de la Guerra Civil 1936-1939 en què l'església parroquial fou saquejada.
La parròquia de la Pobla tenia com a sufragànies a principis del XVII les parròquies de Sant Hilari de Vilanova del Camí, Sant Martí de Carme i Sant Joan de la Torre de Claramunt. A principis del XVIII a banda d'aquestes apareix esmentada la de Sant Salvador d'Espoia o Vilanova d'Espoia, com a sufragània, encara que aparentment la funció pastoral d'Espoia es feia a Sant Joan de la Torre. A 1729 el nucli de la Font de la Reina, que era terme de Capellades però parròquia de la Pobla, fou segregat i ajuntat a Capellades (cf. ABC-3). Segons el "Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya" Sant Martí dle Carme se segregà de la Pobla de Claramunt el 1779, i també en aquesta data s'hauria segregat Vilanova del Camí (tot i que al "Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya posa com a data de la segregació el 1851). A la documentació del fons a principis del segle XIX consta com a sufragània de la Pobla de Claramunt només la parròquia de Sant Joan de la Torre de Claramunt. Aquesta darrera s'emancipà el 1868 deixant de dependre de la Pobla, i en la modificació de límits diocesans de 1957 va romandre al bisbat de Barcelona

La parròquia de Montesquiu, dedicada a Santa Maria en l'advocació de la Immaculada Concepció fou originàriament una capella però aviat es convertí en parròquia sufragània servida des de Sant Quirze de Besora. A mitjans del s. XVIII es substituí l'edifici de la capella per l'actual edifici (al qual el 1912 d'afegí una façana d'aire neoromànic), i la parròquia esdevingué tinença; s'independitzà definitivament de la parròquia de Sant Quirze a finals del segle XIX. Tal com recull la documentació del fons, "Esta parroquia, de nueva creación, era antes aneja de San Quirico de Besora, administrada por un teniente, con pila bautismal separada, administración de sacramentos y libros parroquiales, por manera que casi no era más que de nombre de dependencia de la matrix" (I/1, 30/10/1868). Efectivament, la parròquia de Santa Maria de Montesquiu es creà com a parròquia independent de la de Sant Quirze de Besora en el Arreglo Parroquial decretat pel bisbe de Vic el 1868 (BOBV 10 agost 1868). L'entrada en vigor de l'Arreglo, prevista per l'1 de gener de 1869 es postposà (BOBV 10/12/1868 p. 295) i no fou fins el 1877 (BOBV 8/10/1877) que es va decretar la seva entrada en vigor per l'1 de juliol de 1878 (encara que és ja el 1877 que s'inicien els registres sagramentals conservats). La parròquia fou objecte d'una significativa modificació de límits l'any 1973. L'1 de gener els feligresos dels barris de Conangla, el Solei i de la colònia de la Farga de Bebiè, depenents de la parròquia de Sant Quirze, exposen al bisbe que formen part del nucli de Montesquiu i que l'església de la colònia la serveix ja el rector de Montesquiu, i demanen que tot el sector es passi a la parròquia de Montesquiu, i el 24 de novembre del mateix 1973 el bisbe, invocant la petició dels feligresos i l'acord dels rectors de Montesquiu i Sant Quirze fa el decret de modificació de límits, efectiu des de 1 de desembre de 1973 (I/1). Amb això queda incorporada a Montesquiu l'oratori-capella de la Mare de Deu del Carme que s'havia construit a la colònia de la Farga, beneït el 1927 (Q/3), i construïda de nou entre 1952 i 1959 (G/1)

El fons va ser destruït el 1936