Affichage de 821 résultats

El Capbreu s'estructura a partir d'una sentència donada pel sagristà i el sacriscrini de la seu el 1253 que pretén acabar amb els conflictes que hi havia entre els domers de la catedral i els beneficiats i la resta de clerecia resident a causa de les distribucions dels oficis i funcions que tenien lloc a la seu ja que els domers, com a responsables de la cura d'ànimes, sovint assignaven aquestes funcions a preveres forasters en detriment dels beneficiats i preveres residents. S'estableix que els domers i beneficiats escolleixin una persona, generalment un beneficiat, que ha de distribuir entre els domers, beneficiats i resta de preveres residents de Vic tots els emoluments procedents de les uncions, sepultures, novenals, cap d'anys y altres qualsevols sufragis pels morts i el que els fidels donaven i assignaven per raó d'aquests sufragis, i també els emoluments procedents dels aniversaris, misses, serveis i altres funcions. Aquesta persona escollida, per tal de controlar les presències i actuacions dels preveres ha de portar els capbreus o llistes de misses, sepultures i altres oficis, i passa a ser anomenat capbrever, i la institució o administració passa a ser anomenada Capbreu. A partir d'aquesta estructura inicial, al llarg dels segles la organització s'anirà fent més diversa i complexa en augmentar la clerecia de la catedral i les funcions atribuïdes, i en incorporar la gestió dels béns que adquireix per donacions o altres vies i en incorporar també una activitat financera censalística a partir de la Caixa de Dipòsits del Capbreu. La institució va entrar en vies d'extinció a mitjans del segle XIX, sobretot a partir de la desamortització i de l'establiment del concordat del 1851 que modificava l'estatus dels beneficiats, si bé va perdurar de forma residual fins a finals de segle i algunes de les seves funcions van quedar assumides o refoses en la comunitat de beneficiats de la Pietat

La comunitat de beneficiats de la Pietat està vinculada a l'església homònima. L'edificació barroca actual al XVII substituí el conjunt format per l'església romànica de Sant Sadurní i la capella que s'hi havia afegit el segle XV dedicada a la Pietat, en la qual s'hi hauria establert ja -segons el Dr. Junyent- una nombrosa comunitat de preveres.
El 1613, a causa d'un enfrontament amb el capítol la Comunitat de Beneficiats, Preveres i Conductius de la seu de Vic -el Capbreu-, va sol×licitar al Consell de la ciutat que se li concedís la administració de l'església de la Pietat per a poder-hi esmerçar i fundar molts dels aniversaris i altres pies institucions, cosa que el Consell els concedeix, així com la llicència per a fer-hi qualsevols obres, reservant-se l'administració que fins aleshores hi havia exercit. És a partir d'aquest moment que la comunitat de la Pietat adquireix una estructura ben fixada, en part heretada del Capbreu, i tindrà una gran puixança, incrementant ràpidament la seva importància i patrimoni i la seva activitat tant litúrgica com econòmica-financera.
La comunitat de la Pietat quedarà sensiblement afectada per les desamortitzacions tot i salvar alguns patrimonis, i junt amb la devaluació de les rendes i els canvis organitzatius eclesiàstics arran del concordat del 1851 determinarà la seva decadència. Cap a finals del XIX els beneficiats de la Pietat seran traslladats a la catedral on absorbeixen el que quedava del Capbreu i constitueixen el que s'anomenen beneficiats de l'Antic Personal.

Antic priorat canonical augustinià (Sant Jaume de Calaf) fundat el 1069 a Calaf (Anoia) com a filial de l'abadia de Sant Vicenç de Cardona. El 1592 fou secularitzat, i ha restat des d'aleshores com a col·legiata, regida per un prior. Entre el 1629 i el 1639 la comunitat abandonà l'edifici gòtic i es traslladà a la nova església de Sant Jaume

La Comunitat té els seus origens el 1594 i la seva dotació era de 5 beneficis i 11 personats. El seu millor moment el té en el S. XVII quan la formen 18 beneficiats, el 1809 en té 12 i el 1884 ja només n'hi ha 5. Aquesta Comunitat estava formada preferentment per preveres que fossin fills de la Vila